El Camí de Sant Jaume és un dels camins de peregrinació als llocs sagrats dels cristians més conegut des del segle IX, juntament amb les visites a Roma i Jerusalem. Encara que en un inici cap de les rutes oficials a Santiago de Compostela passava per Catalunya, a partir dels segle XII el pas per terres catalanes de peregrins que s’hi dirigien augmentà. Alguns aprofitaven per visitar els santuaris de la zona, entre ells, l’abadia de Sant Pere de Rodes.
Sant Pere de Rodes, que quedava al marge de totes les rutes, anà prenent rellevància com a lloc de peregrinatge pel fet de custodiar una sèrie de relíquies de sants. També hi influí que, segons la llegenda, el monestir es fundà en el seu emplaçament a la Serra de Verdera per voluntat de Déu: uns monjos que traslladaven a la Gàl·lia importants relíquies, entre elles un braç i el cap de Sant Pere, van haver d’aturar-s’hi i deixar-hi la valuosa càrrega que duien. Fundaren el monestir prop d’una font i una cova on amagaren aquestes relíquies, que mai més se saberen trobar. La fama de Sant Pere de Rodes com a lloc sant va atraure molts peregrins, sobretot entre els que des de França entraven a la Península Ibèrica per anar fins a Santiago. A més, amb la visita a aquest monestir es rebien les mateixes indulgències que anant a Roma des que el 979 el papa Benet VI així ho estipulà en una butlla a l’abat Hildesind de Sant Pere.
Així doncs, es pot considerar que el Camí de Sant Jaume passava pel terme de Pau, provinent de Vilabertran i la Via Augusta, una via romana que travessava els Pirineus pel Coll de Panissars, a La Jonquera. El tram de camí que passa per Pau segueix el Camí de la Creu Blanca, que un cop arriba a aquest punt, continua fins a Sant Pere de Rodes resseguint la muntanya que acull l’abadia.
