Nucli de Pau

 

 

 

Nucli de Pau : Església de Sant Martí de Pau, Pau medieval i Cal Marquès o el Castell de Pau

La vila de Pau cresqué durant el segle XI al voltant del Castell i l’església de Sant Martí fins a convertir-se en un petit nucli fortificat a finals del XIII, amb el permís del comte Ponç Hug d’Empúries, que era la màxima autoritat de la zona. A part d’aquest nucli principal, la població comptava dins el seu terme amb altres de més petits, el del Vilar de Pau, el de Vilaüt i el veïnat del Penardell.
La població de Pau va pertànyer al comtat d’Empúries durant tota l’època medieval, encara que al 1072 fou venuda a Berenguer Ramon, primer baró de Pau, per part dels comtes Ponç i Adelaida d’Empúries. A partir d’aquest moment, els Pau i els comtes d’Empúries compartiren la jurisdicció sobre la vila. També els caps de casa del poble tingueren cert poder de decisió a través de la Universitat de Pau, que els reunia per tractar temes municipals des de mitjans del segle XIV.
Els Pau foren una de les famílies nobles de l’Empordà més conegudes i donaren grans personatges a la història del país, sobretot durant els últims segles de l’Edat Mitjana. Entre ells cal destacar Pere de Pau, governador dels ducats d’Atenes i Neopàtria durant l’expansió catalana pel Mediterrani (1386), o els dos bisbes de Girona Bernat i Berenguer de Pau. El bisbe Bernat de Pau, que exercí aquest càrrec del 1436 fins que morí el 1457, es va fer construir a la Catedral de Girona un gran monument funerari dins la capella de Sant Honorat. Aquest és una obra mestra del gòtic català.

rotonda-nucli-pau

 

La noble nissaga dels Pau visqué entre els segles XI i XIII al Castell, l’actual Cal Marquès, i més tard hi feien estades temporals. També tenien casa a Girona i a més, una branca de la família s’establí al Rosselló, a Banyuls de la Marenda. El Castell de Pau estava situat just al costat de l’Església, a l’espai que actualment ocupa Cal Marquès. Aquest gran casal es va fer entre els segles XVII i XVIII però conservant alguns elements del parament dels murs de l’antic castell.

L’Església de Sant Martí de Pau fou construïda en temps del Romànic. En una primera fase, al segle XI, es bastí l’absis semicircular i una part de la nau única, fets amb còdols petits. La resta de la nau i la façana corresponen a una segona fase, ja entre finals del XII i principis del XIII, i es construïren amb carreus de granit ben treballats. La portada té cinc arquets de mig punt en gradació que acaben en dues columnes a banda i banda de la porta. Sobre les columnes, capitells que combinen decoracions vegetals amb formes d’animals i monstres. Alguns membres de la família dels Pau triaren ser enterrats dins l’església, tal com recorden algunes làpides funeràries del segle XIV que trobem al seu interior. Al llarg dels segles, l’església s’ha anat reformant; s’hi afegí la sagristia i una capella dedicada a la Verge del Roser, entre d’altres modificacions. El mobiliari, el retaule i altres objectes litúrgics antics es perderen durant els primers dies de la Guerra Civil, el 1936.


 

cal-marques-castell-de-pau-1

 

5618_interior-esglesia-pau_02

 

5573_nucli-de-pau_04